A Fons -Una Obra d'Eduard Bigas-

 

An essay by Modest Cuixart, BONART Magazine,  June 2005

 

L’Eduard Bigas és l’homme dibuix, perquè hi té una habilitat impressionant i perquè, a l’hora de representar la figura humana, és capaç de combinar la tècnica del dibuix més clàssic amb conceptes revolucionaris. Dibuix sobre paper, semblaria que s’està parlant d’una obra genèrica i senzilla. De fet, és veritat que les obres d’Eduard Bigas són genèriques en el sentit que treballen el gènere humà en les seves múltiples variacions, i senzilles i efectistes en la utilizació dels motius i els conceptes. No li cal res més, que un conjunt de línies sobre paper per expressar equilibris i desequilibris de forces que van més enllà de la fisica, i donar pas a un dibuix d’una matemàtica tan precisa com revolucionària.

ELS REFLEXOS. S’hi respira, en les obres de Bigas, l’estil de Dau al Set i del meu estimat amic Joan Ponç, un acurat estudi dels dibuixos expressionistes i sintètics del mestre del mestres Paul Klee, el tast del gravat renaixentista i la visceralitat d’una pintura gestual, sense deixar de banda la petjada indiscutible de la mediterraneitat i del mateix Empordà que va influenciar artistes com Dali, August Puig o Evarist Vallès, influències ques es remouen i s’assimilien en bona digestió en la pròpria obra. Amb tot aquest bagatge no és pas estrany que Eduard Bigas necessiti, de tant en tant, deixar reposar la plomilla i activar el pinzell, canviar el paper per la tela, incorporar el collage i materials de reciclatge i deixar-se anar en obres de gran format.

"EDUARD BIGAS I ELS HOMENOTS DE LA VILA DEL PEIX FREGIT"

HOMENOTS. Ara fa un parell de temporades que l’eduard Bigas viu i treballa gairebé en exclusiva a terres londinenques, però no ha deixat de ser un palafrugellenc de cap a peus. Part de la seva formació i aquestes arrels que es continuen reactualitzant a la seva obra provenen de les tertúlies que reunien amics com el pintor de mar endins, Rodolfo Candelaria, el desaparegut Josep Martinell, l’italià resident a l’empordà Tano Pisano, el bisbalenc Joan Abras, Joan de l’Arc, Eduard Bigas o qui subscriu aquestes línies. Un grup d’homenots de la vila del peix fregit, agafant paraules del dramaturg Albert Boadella i metàfora de Josep Pla, l’escritor que més ha sabut estimar l’Empordà i del qual el mateix Martinell era gran coneixedor. L’any 1997, Martinell va escriure un llibre deliciós titulat Josep Pla vist per un amic de Palafrugell, un clar homenatge a la ironia que tots dos van compartir, cadascú en el seu àmbit creatiu.

Així doncs, ens topem davant d’un altre creatiu palafrugellenc que com Victor Dolç – o el traspassat Floreal – està treballant per configurar una pintura de veritat que s’estima els pinzells i l’ofici sense perdre el nord de la creativitat, la tradició i la innovació ensems.

Modest Cuixart. Juny del 2005

With the painter Modest Cuixart in his studio in Palafrugell 2002

  • Grey Instagram Icon
  • Grey Facebook Icon
  • Twitter
  • Pinterest